El BIM (Building Information Modeling o en català, Model de Informació per a la Construcció) és una metodologia de treball vàlida per a qualsevol professional del sector AEC (Arquitectes, Enginyers i Constructors) que permet crear simulacions digitals de disseny, coordinar i centralitzar tota la informació que comporta un projecte.
Es basa en el treball col·laboratiu per la creació i gestió de projectes de construcció, amb l’objectiu de concentrar tota la informació en un únic model digital 3D, paramètric i a escala 1:1, creat i gestionat per tots els seus agents.
Va més enllà dels sistemes tradicionals basats en plans, ja que incorpora informació geomètrica, temporal, de costos, ambiental, de manteniment, etc. També va més enllà de la fase de disseny ja que engloba l’execució del projecte, estenent-se al llarg del cicle de vida de l’edifici, permetent la seva gestió en la fase d’operacions i manteniment.
BIM és una metodologia basada en el treball col·laboratiu per la concepció i gestió de projectes de construcció contenint tota la informació centralitzada en un model digital.
Revit és l’eina de treball que permet desenvolupar el projecte en un equip multidisciplinari amb la major eficàcia i eficiència seguint la metodologia BIM.
En la metodologia BIM es planteja un únic model d’informació on els elements tenen una definició constructiva complerta, mentre que en CAD simplement es dibuixen línies associades a unes capes que defineixen elements concrets del projecte.
La metodologia BIM permet minimitzar errors de projecte i execució d’obra, així com, estalviar temps i costos.
Es poden destacar quatre avantatges de Revit enfront AutoCAD.
Es modelen en 3D sistemes constructius amb informació; es treballa en un únic model digital; es poden realitzar detalls constructius i obtenir amidaments; i per últim, també es poden realitzar anàlisis estructurals i d’instal·lacions, simulacions energètiques o estudis solars.
És de vital importància saber quin ús se li vol atorgar a un model BIM per determinar-hi el seu objectiu. No és el mateix realitzar un model per extreure plànols que modelar per obtenir amidaments.
La Universitat de Pennsylvania va redactar un document en el que es recullen els usos que se li poden associar a un model. El model seguirà una estratègia de modelatge diferent en funció de l’ús/os escollit/s. Aquests 25 usos es divideixen en quatre fases: planificació, disseny, construcció i operacions; separats entre usos primaris (model de disseny, amidaments…) i secundaris (fabricació digital, gestió d’actius…).
El cicle de vida BIM correspon a l’estudi de totes les fases d’un projecte, des de la definició dels primers criteris de disseny fins a la fi del projecte, que s’entén per la demolició de l’edifici.
Entre el principi i el final hi ha nombroses fases que es categoritzen en 4 grups: disseny (programació, disseny conceptual, disseny detallat, anàlisi i documentació); construcció (fabricació, construcció 4D/5D i logística de construcció); operacions (operacions, manteniment i renovació) i demolició.
Els objectius es poden equiparar a les dimensions BIM, on aquestes intenten explicar d’una forma intuïtiva els diferents temes que intervenen en un disseny, i en conseqüència, en la digitalització de la construcció. Amb 3 dimensions es pot realitzar una descripció geomètrica però per introduir-hi informació com el temps o els costos, són necessàries noves modalitats per altres dimensions.
Les principals dimensions BIM es poden resumir en:
1D – Concepte; 2D – Vectorització de l’esbós; 3D – Geometria; 4D – Temps; 5D – Cost; 6D – Sostenibilitat; 7D – Facility management.
Un cop recopilada la informació respectiva a les dos primeres dimensions, es procedeix a la modelització geomètrica del projecte en format tridimensional.
Es modela la construcció del bessó digital a través d’uns requisits paramètrics i espacials amb un software escollit. Aquesta dimensió inclou el modelatge, la coordinació entre les diferents disciplines, el control de qualitat, la viabilitat constructiva i tota la preparació referent a la documentació gràfica (incloent animacions o renders) per l’execució i comercialització del projecte.
Dimensió que caracteritza i diferencia el BIM d’altres metodologies de treball. Fa referència a la dimensió temporal, amb l’objectiu d’establir els terminis d’execució d’una obra i aconseguir que es compleixin. Defineix el temps, la durada i les fases on cada mitjà intervé en el procés de construcció.
Una altra de les característiques és la capacitació d’anticipar-se a possibles conflictes (“clash detection”) que puguin sorgir en obra, per a ser esmenats en fase de disseny on el cost és molt inferior al de la fase d’execució.
Aquesta dimensió compren l’anàlisi i l’estimació dels costos d’un projecte. La informació obtinguda sempre és coherent amb el model 3D creat pel dissenyador, i quan aquest es modifica, el canvi es reflexa automàticament en tots els documents relacionats amb la construcció del projecte. Pel que el cost es pot controlar a mesura que avanci o es vagi modificat el model.
El BIM contribueix a la generació i recopilació de quantitats i mesures precises per a estimar els costos i el pressupost per a tot el cicle de vida d’un projecte.
Aquesta dimensió BIM (també anomenada “Green BIM”) fa referència a tot el relacionat amb l’ecoeficiència, sostenibilitat i simulacions sobre el comportament energètic d’un edifici. Es pot dur a terme ja en fases inicials del projecte per poder escollir solucions òptimes a través de diverses simulacions alternatives, calculant la necessitat real d’energia de l’edifici observant l’orientació, la radiació solar, la volumetria del projecte, etc.
Pels propietaris i promotors és una de les dimensions BIM més interessants ja que repercuteix en l’ús, la utilitat i la gestió de la conservació del projecte.
Defineix la guia per allargar i mantenir la qualitat del projecte un cop construït, incloent-hi tot el que fa referència a inspeccions, possibles reparacions, etc… S’ha de documentar tot lo necessari per la gestió d’espais, la gestió d’actius i el futur manteniment del projecte durant tota la seva vida útil.
BIM no és el futur, és el present.
Segons l’ONU, l’any 2050 la població mundial serà de 9.700 milions de persones. La indústria global AEC ha de buscar formes més intel·ligents i eficients de dissenyar i construir, no sols com un mitjà d’estar al dia amb la demanda global sinó per ajudar a crear espais que siguin més intel·ligents i duradors.
BIM ja és obligatori en multitud de països com Estats Units, Regne Unit, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, Espanya, Austràlia, Brasil, Alemanya,… La tendència és que sigui l’estàndard utilitzat en la construcció en tot el món desenvolupat. Per tant, BIM no és una opció, ha arribat per quedar-se.
BIM no sols permet als equips de disseny i construcció treballar de forma més eficient sinó que també permet capturar les dades que creen durant tot el procés per brindar beneficis a les operacions i les activitats de manteniment.
Amb els beneficis que comporta tot això, Andorra té la necessitat i al mateix temps l’obligació de progressar i estar al dia per garantir un millor futur per tots.
